8 de juliol cafeta-xerrada amb el Brot Bord

•Juliol 5, 2011 • Feu un comentari

Aquest divendres convidem al Brot Bord a la cafeta per fer una xerrada i una videoprojecció, a part tindrem els jocs de taula habituals i musiqueta de mà de Pd’s Bullangues.

CSO La Gordíssima 20-02h

28 de juny

•Juny 22, 2011 • Feu un comentari

Torna a ser 28 de juny, dia per l’alliberament lèsbic, gai, trans i intersex, i sortim als carrers per cridar ben fort que alliberem les nostres sexualitats. L’Esquerra Independentista tornem un any més a reivindicar l’alliberament sexual. Des de fa anys, apostem per sortir al carrer en aquesta data i cada any sortim amb més força i a més viles, pobles i ciutats d’arreu dels Països Catalans, d’arreu de les comarques. Cal recordar que no només és 28 de juny a les grans ciutats: és 28 de juny a tot arreu i cada dia.
Volem sortir, fer-nos visibles i reivindicar-lo a tot el territori. Volem alliberar-nos sexualment a tot arreu.

25.06.11 18:30h Pl. Universitat

Pa negre al CSO [16/5/11]

•Mai 16, 2011 • Feu un comentari

Aquest divendres com sempre, obrim cafeta a la Gordi, amb pica pica i musiqueta però a més passarem Pa negre amb crispetes!!! La peli començarà puntualment  a 2 de 10!

Sinopsi:

En els anys durs de la postguerra rural a Catalunya, l’Andreu, un nen que pertany al bàndol dels perdedors, troba un dia al bosc els cadàvers d’un home i el seu fill. Les autoritats volen carregar-li les morts al seu pare, però ell, per ajudar-lo, intenta esbrinar qui els va matar. En aquest recorregut, es produeix en l’Andreu el despertar d’una consciència moral davant d’un món d’adults alimentat per les mentides. Per sobreviure, traeix les seves pròpies arrels i acaba descobrint el monstre que habita en ell.

 Salut!

21-M jornada de curro al CSO

•Mai 13, 2011 • Feu un comentari

Des de la riba del Besòs, el jovent avancem cap a la unitat!

•Mai 10, 2011 • Feu un comentari

Dia: Divendres 13 de maig

Cafeta  + Tapes de La Trinxera (19h-24h)

Col.loqui: experiències de lluita als nostres barris i organització juvenil (19:30h)

Festeta amb Punxadiscos (22h)

Organitzen:

Assemblea de Joves de Sant Andreu i La Sagrera “La Trinxera”

Assemblea de Maulets de Gramenet de Besòs
Assemblea de Joves de Montcada

Control sexual és control de classe

•Mai 5, 2011 • Feu un comentari

En motiu de l’1 de Maig publiquem l’article ‘Control sexual és control de classe’ que es troba al darrer Accent Bord. Participeu a les mobilitzacions i actes! (aturemlesretallades.blogspot.com)

Control sexual és control de classe
La internacional serà el gènere humà.

En el món dels moviments polítics i socials transformadors és habitual trobar-se discursos d’alliberament sexual i de gènere que oposen el subjecte a emancipar (ja sigui la dona, gais i lesbianes, la persona, etc.) a un gran enemic abstracte, omnipresent i quasi mitològic: el patriarcat, o heteropatriarcat (que ve a ser la mateixa cosa definida amb una mica més d’exhaustivitat).
Per bé que no es pot dir que això sigui mentida, perquè no ho és pas, sí que es pot dir que es tracta d’una definició de l’enemic una mica massa vaga i fins i tot benvolent, ja que això de “l’enemic és a tot arreu” ens acaba recordant molt allò de “l’enemic no és enlloc”, i aquest és el camí més ràpid cap al relativisme.

Les persones que lluitem per l’alliberament sexual i de gènere, contra qui lluitem? Contra quines altres persones lluitem (si és que ho fem)? Qui es beneficia del sistema patriarcal? A qui interessa políticament i econòmicament que segueixin existint “homes” i “dones”, “homos” i “heteros”, “normals” i “desviades”?

La resposta no és tan senzilla com pot semblar a primera vista ja que molt poca gent a dia d’avui s’atreveix a defensar públicament els salaris inferiors de les dones, l’homofòbia o la violència física patriarcal; i potser algunes que s’atreveixen a defensar-ho públicament ho fan per ignorància, per limitacions cognitives o per simples ganes de provocar… més enllà de ser un mer “beneficiari” real del sistema.

Sens dubte una lectura econòmica del sistema de sexe-gènere dóna alguna pista de per on van els trets. Hi ha cert consens en la comunitat científica a afirmar que la primera divisió del treball és la sexual; el canvi d’una forma de vida nòmada a una de sedentària, la invenció de l’agricultura, l’acumulació primitiva de capital, etc., són processos que acompanyen el sorgiment del patriarcat i les classes socials som a sistemes hegemònics de dominació; aquells sistemes que afecten tothom, penjant una etiqueta a les persones i establint relacions de dominació política entre aquestes “etiquetes”. La imposició de l’home (mascle) sobre la dona (femella) genera un resultat positiu en termes de mercat i de maximització de benefici econòmic per a uns grups petits de població que a poc a poc aniran configurant aristocràcies i, més tard, burgesies. L’especialització i diferenciació entre feina productiva i reproductiva és la primera i més genuïna divisió en el treball humà; es tracta d’un sistema dissenyat per al benefici de qui es troba a dalt de la piràmide econòmica.

Aquesta distinció en el treball humà, el productiu i el reproductiu, que trobem en la història de la nostra espècie des dels primers prototips de civilització (l’home caçador i la dona paridora), s’aprofundirà i modificarà en cada sotrac important en el sistema econòmic. Amb la industrialització, a les beceroles de la nostra modernitat, la dona que treballava al camp deixarà de fer-ho per posar-se a parir i a tenir cura de la prole (“fills” en llengua llatina) i generar el proletariat de les ciutats; la dona tindrà la funció específica de preparar l’home per una jornada laboral eficient, proveint-lo de salut física i afectiva.

De la mateixa manera, la incorporació de la dona al mercat laboral a Europa després de la primera guerra mundial, ja sigui en la construcció d’armament, en sanitat i més endavant en el sector dels serveis, també són fenòmens que obeeixen a lògiques de mercat. Atesa la manca de mà d’obra barata els empresaris contractaran dones i els pagaran sous més baixos, emparant-se en la ideologia masclista que l’home és el “breadwinner” (guanyador del pa, caçador, etc.), i que, per tant, el salari de la dona “tampoc és tan necessari per la família… és més aviat un extra”.

Però no només l’explotació de la dona beneficia la classe capitalista; també ho fa l’homofòbia i la transfòbia: el control sexual. Si es retrocedeix uns quants anys enrere, a casa nostra, quan la percepció social que “el sexe només és legítim si té finalitats reproductives” era imperant i hegemònica (i no fa pas tant d’això…) l’homofòbia s’entenia totalment legítima perquè els “homes” que follaven amb “homes” i les “dones” que follaven amb “dones” ho feien només per plaer, sense cap finalitat reproductiva. Totes les formes de sexualitat no exclusivament reproductives no entraven dins de la lògica del mercat que existia aleshores. A més a més, la possibilitat de contagi d’aquesta concepció plaent de la sexualitat a la resta de la població era molt perillosa ja que podia posar en entredit aquest control sexual i alhora fer perillar la obediència política. La repressió sexual és, per tant, una eina útil per a mantenir l’statu quo.

Recentment en la nostra societat aquesta concepció de la sexualitat vàlida merament com a eina de reproducció humana certament ha entrat en crisi. No només gais i lesbianes, també heteros gaudeixen avui dia de relacions sexuals pel simple plaer de tenir-les. Quin ha estat el paper del mercat en tot això?

Igual que quan al sistema econòmic li va resultar rendible assimilar les dones com a força productiva (abans ho eren de manera diferent, a través del treball reproductiu, ara fan o poden fer ambdues coses), el sistema econòmic ha incorporat les sexualitats gais i lesbianes a la seva llista d’ofertes en el mercat perquè així pot manipular unes pautes de consum que li són molt rendibles (hinks: high income no kids, és a dir, molts calés) i, alhora, recolzant-se en aquestes demandes creades i estereotips capitalistes per seguir guanyant molts diners (i ja no només amb gais i lesbianes), pot seguir controlant la conducta de les persones fins i tot millor que abans, quan el control sexual era més dur.

Malgrat aquests canvis, podem veure dia rere dia que ni l’homofòbia ni el sexisme han deixat d’existir a les nostres societats. Els canvis que hi ha hagut no han anat dirigits a una millora de les condicions de vida de la població, sinó a reforçar el capitalisme; les millores que hi ha hagut, que sens dubte n’hi ha hagut, o bé són conseqüències col·laterals (no perseguides) dels efectes del mercat o bé les ha aconseguit la gent que ha lluitat des dels moviments de base i des de la guerrilla diària contra les actituds sexistes, heterosexistes, masclistes i homòfobes.

Tant el patriarcat com el sistema de classes beneficien els que posseeixen els mitjans de producció, els que són a dalt de tot de la piràmide. La divisió de classes o de gènere es fa sobre la mateixa base: la producció. Un “home” treballador que no lluita per l’emancipació de la dona ho està fent contra els seus interessos individuals i de classe, ja que està permetent la perpetuació d’un sistema econòmic que no el beneficia. De la mateixa manera, una persona “heterosexual” que no lluita per l’alliberament de sexe i gènere està lluitant contra els seus interessos, ja que reprodueix també el sistema econòmic imperant, que no la beneficia.

L’explotació de gènere i per raons d’opció sexual (sexismes, homofòbies, transfòbies, misogínies…) són eines per mantenir un sistema econòmic i de valors que beneficia una petita part de la població. Tots aquests sistemes (igual que el sistema generacional i el poder adult, per exemple) existeixen per motivacions econòmiques d’aquesta petita part de la població; la formula per a aconseguir avenços reals i fortament radicats a la societat no passa per vendre l’alliberament com a un producte atractiu per a aquesta població (com ha passat amb la incorporació de la dona al mercat laboral o amb la incorporació de l’euro rosa al mercat del lleure) sinó que passa pel fet que aquesta petita minoria de població deixi d’existir com a tal, i que no hi hagi diferències econòmiques entre la població. La lluita per l’alliberament de gènere i sexual només pot existir com a lluita genuïnament socialista.

Per totes aquestes raons volíem treure un article com aquest per un Primer de Maig, dia en què les persones bordes, com a part de la majoria d’aquest planeta, sortim a defensar els nostres drets i a lluitar pel món que anhelem: perquè la destrucció del gènere no és un projecte viable sota una economia capitalista, perquè la igualtat real entre individus requereix de condicions materials que la sustentin i, sobretot, perquè ens neguem que sigui un mercat dissenyat per empresàries aquell que ens digui què hem de fer i com hem de ser.

Com escrigué Eugene Pottier el juny del 1871: L’Internationale sera le genre humain.

Jordi Morales, activista del Brot Bord


control sexual és control de classe

1 de maig, tot.s al carrer!

•Abril 29, 2011 • Feu un comentari

Després d’anys d’especulació, corrupció i escandalosos beneficis, l’economia de mercat i el capitalisme salvatge ens van portar a la pitjor crisis econòmica mai viscuda en els darrers temps, que ha deixat més d’un milió de persones aturades als Països Catalans i n’ha condemnat a centenars de milers a la precarietat més absoluta. Ara bé, aquesta situació podria agreujar-se profundament en els propers temps si, tal com sembla, les administracions espanyoles i franceses segueixen aplicant les velles receptes per sortir de la crisi: retallades de drets socials i desmantellament dels serveis públics.

I és que les diferents agressions i retallades que estem patint darrerament (reforma laboral, retallada dels drets laborals, desmantellament del sistema públic de pensions, desnonaments diaris, deportacions, privatització de la sanitat i altres serveis socials, etc.) no són fets aïllats ni casuals. Aquestes retallades estan emmarcades en una estratègia molt clara: retallar els drets socials de la classe treballadora i transformar progressivament els serveis públics en privats, deixant-los a l’abast d’uns pocs privilegiats i restringint molts serveis bàsics a la gran majoria de la població. Mentrestant, els partits malanomenats d’esquerra i els sindicats grocs malanomenats de classe no només estan permetent que això succeeixi, sinó que s’encarreguen de mantenir la pau social. Han quedat definitivament retratats com el que són: dòcils còmplices dels interessos capitalistes.

Davant de la progressiva retallada de drets socials, milers de treballadors i treballadores catalanes no ens hem quedat a casa. Varem sortir al carrer el passat 29 de setembre per dir no a la reforma laboral, hem sortit al carrer a centenars de pobles i ciutats contra la retallada de les pensions, dels tancaments d’empreses, les privatitzacions, i en defensa del dret a l’habitatge i d’un futur digne per al jovent.

Arreu dels Països Catalans s’han constituït desenes de plataformes unitàries i assemblees socials amb un únic objectiu: coordinar la lluita contra el capitalisme, pels drets socials i pel repartiment del treball i la riquesa amb independència de l’edat, el sexe o l’origen. Si bé aquesta experiència de lluita unitària dia a dia aglutina forces i teixeix embrions d’unitat popular, també ens ha demostrat que no hi ha dreceres fàcils i que sovint toparem amb la desmobilització i la sensació generalitzada de derrota, avui imperant en la classe treballadora. Ara bé, també ens ha demostrat que no hi ha prou ni incidint a les institucions ni amb la representació sindical dintre els centres de treball, i que per tant, cal sortir al carrer com la màxima expressió de la lluita popular, de la lluita que neix de base i on tothom i pot participar, del lloc on els conflictes es fan explícits i on la solució a aquests conflictes es construeix entre totes. En tot aquest procés, l’Esquerra Independentista ha jugat un paper clau, esdevenint un dels motors imprescindibles de la lluita pels drets socials als Països Catalans.

Les organitzacions que conformen l’Esquerra Independentista han de seguir aprofundint en aquesta tasca perquè no concebem cap altre procés de construcció nacional que no es basi en la unitat popular. Per aquest motiu, animem al poble català a seguir organitzant-se i lluitant contra les retallades, pels drets socials i, en definitiva, pel repartiment del treball i la riquesa. Animem a assistir a les mobilitzacions del 1r de maig arreu dels Països Catalans i a participar activament en la setmana de lluita contra les retallades, engegant iniciatives transformadores arreu del territori.

Contra les retallades, defensem els drets socials. Organitzem la lluita pel repartiment del treball i la riquesa!